Vés al contingut

mer

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmer/
  • Rimes: -eɾ
  • Etimologia: Del llatí merus («pur, sense mesclar»), segle XIV.

Adjectiu

[modifica]

mer m. (femení mera, plural masculí mers, plural femení meres)

  1. Pur, simple, sense res més.

Notes

[modifica]
  • S'utilitza sempre davant un substantiu.

Traduccions

[modifica]

mer m. (plural mers)

  1. (arcaisme, peixos) Forma alternativa de mero.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: erm, rem (revers)

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /mɛʁ/
  • Etimologia: Del llatí mare.

mer f. (plural mers)

  1. mar