mer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmer/
• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del llatí merus ‎(‘pur, sense mesclar’), segle XIV.

Adjectiu

mer m. ‎(femení mera, plural masculí mers, plural femení meres)

1. Pur, simple, sense res més.

Notes

• S'utilitza sempre davant un substantiu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mere ^(en)
• Castellà: mero ^(es)
• Francès: simple ^(fr)
• Italià: mero ^(it)

Nom

mer m. ‎(plural mers)

1. (arcaisme, peixos) Forma alternativa de mero.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: erm, rem ^(revers)

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /mɛʁ/
• Etimologia: Del llatí mare.

Nom

mer f. ‎(plural mers)

1. mar