- Pronúncia: oriental /ˈmer/, occidental /ˈmeɾ/
- Rimes: -eɾ
- Etimologia: Del llatí merus («pur, sense mesclar»), segle XIV.
- Anagrames: erm, rem
mer m. (femení mera, plural masculí mers, plural femení meres)
- Pur, simple, sense res més.
- S'utilitza sempre davant un substantiu.
mer m. (plural mers)
- (arcaisme, peixos) forma alternativa de mero
mer f. (plural mers)
- mar