erm

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈɛrm/, /ˈerm/
balear /ˈeɾm/
Occidental:  /ˈeɾm/
  • Etimologia: Del llatí erēmus ‎(«desert»), del grec antic ἔρημος ‎(érēmos), segle XII.

Adjectiu[modifica]

erm m. ‎(femení erma, plural masculí erms, plural femení ermes)

  1. inhabitat
    La guerra ha deixat aquest poblat erm.
  2. inculte (no cultivat)
  3. estèril (no fructífer)
    Un debat erm.

Nom[modifica]

erm m. ‎(plural erms)

  1. Lloc sense conrear, de terreny àrid i escassa vegetació.
  2. Lloc inhabitat on hom es retira, especialment a fer vida religiosa.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]