Vés al contingut

erm

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈɛrm/, /ˈerm/
balear /ˈeɾm/
Occidental:  /ˈeɾm/
  • Etimologia: Del llatí erēmus ‎(«desert»), del grec antic ἔρημος ‎(érēmos), segle XII.

Adjectiu

[modifica]

erm m. ‎(femení erma, plural masculí erms, plural femení ermes)

  1. inhabitat
    La guerra ha deixat aquest poblat erm.
  2. inculte (no cultivat)
  3. estèril (no fructífer)
    Un debat erm.

erm m. ‎(plural erms)

  1. Lloc sense conrear, de terreny àrid i escassa vegetació.
  2. Lloc inhabitat on hom es retira, especialment a fer vida religiosa.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]