mero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: meró


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈme.ɾu/, balear /ˈme.ɾo/, /ˈme.ɾu/
Occidental: /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia: Del llatí *merus, de merulus ‎(«peixos de roca»).

Nom[modifica]

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) corball de roca
  2. (peixos) anfós

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • mero. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia:
Del llatí merus [adjectiu].
Del català mero [nom].

Adjectiu[modifica]

mero m. ‎(femení mera, plural masculí meros, plural femení meras)

  1. mer

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) anfós
  2. (peixos) anfós bord
  3. (peixos) trotllo
  4. (peixos) dot

Verb[modifica]

mero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb merar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • mero. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mero