marque

Potser volíeu: marqué

Català

Verb

marque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marcar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marcar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marcar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·que (2)
• Heterograma de 6 lletres (aemqru)
• Anagrames: arquem, queram

Francès

• Pronúncia: /maʁk/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: D'origen germànic mark («frontera»), emparentat amb l'alemany Mark.

Nom

marque f. ‎(plural marques)

1. marca
2. (rugbi) assaig
3. (rugbi) agafada lliure
4. (rugbi) senyal
5. (golf) marcador de bola

Sinònims

• (assaig) essai
• (agafada lliure) arrêt de volée, mark
• (marcador de bola) repère

Interjecció

marque !

1. (rugbi) mark

Vegeu també

• marque. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].