marea

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məˈɾe.ə/, balear /məˈɾɛ.ə/
Occidental:	/maˈɾe.a/

• Rimes: -ea
• Etimologia: Del francès mitjà maree (modern marée), del llatí mare amb sufix -āta ‎(literalment ‘maregada, maror’), segle XV.

Nom

marea f. ‎(plural marees)

1. Moviment cíclic de la mar que provoca un avançament i endarreriment de la línia de costa.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gezeiten ^(de) pl., Tide ^(de) f.
• Anglès: tide ^(en)
• Búlgar: прили́в ^(bg) m. ‎(priliv)
• Castellà: marea ^(es) f.
• Coreà: 조석 ^(ko) ‎(joseok)
• Danès: tidevand ^(da) n.
• Eslovac: príliv ^(sk) m., odliv ^(sk) m.
• Eslovè: bibavica ^(sl) f., plima ^(sl) f.
• Esperanto: tajdo ^(eo)
• Finès: vuorovesi ^(fi)
• Francès: marée ^(fr) f.
• Gallec: marea ^(gl) f.
• Gal·lès: llanw ^(cy) m.
• Grec: παλίρροια ^(el) f. ‎(palírria)
• Hongarès: árapály ^(hu)
• Irlandès: taoide ^(ga) f.
• Islandès: sjávarfall ^(is) n.
• Italià: marea ^(it) f.
• Japonès: 潮 ^(ja)
• Llatí: aestus ^(la) m.
• Macedoni: плима ^(mk) f.
• Noruec: tidevann ^(no) n., tidvatn ^(no) n.
• Occità: marèa ^(oc) f.
• Polonès: pływ ^(pl) m., przypływ ^(pl) m.
• Portuguès: maré ^(pt) f.
• Romanès: maree ^(ro) f.
• Rus: прили́в ^(ru) m. ‎(priliv), отли́в ^(ru) m. ‎(otliv)
• Suec: tidvatten ^(sv) n.
• Turc: gelgit ^(tr)
• Való: marêye ^(wa)
• Vietnamita: thủy triều ^(vi)
• Xinès: 潮 ^(zh) ‎(cháo)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·re·a (3)
• Anagrames: amare, amaré, amera, amerà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

marea

1. nominatiu i acusatiu definit singular de mare