marcaré

Català

Verb

marcaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de marcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ca·ré (3)
• Anagrames: arcarem, arcàrem, cararem, caràrem, cremara, cremarà, macerar, marcera, marreca, recamar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /maɾ.kaˈɾe/

Americà: alt /maɾ.k(a)ˈɾe/, baix /maɾ.kaˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

marcaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb marcar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ca·ré (3)
• Anagrames: cremara, cremará, macerar, marcear, marcera, mercara, mercará, recamar, remarca, remarcá