marbre

Potser volíeu: marbré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmar.bɾə/, occidental /ˈmaɾ.bɾe/

Informal: oriental /ˈma.bɾə/

• Etimologia: Del llatí marmor, segle XIII.

Nom

marbre m. ‎(plural marbres)

1. Roca calcària d’ús ornamental, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
2. Escultura feta en marbre.
3. Placa de marbre de poc gruix que es col·loca com a embellidor en mobiliari i construccions.
4. (peixos) Forma alternativa de mabre.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Marmor ^(de) m.
• Anglès: marble ^(en)
• Àrab: رُخَّام‎ ^(ar) m.
• Arameu: שישא‎ ^(arc) m.
• Armeni: մարմար ^(hy) ‎(marmar)
• Àzeri: mərmər ^(az)
• Basc: marmol ^(eu)
• Bretó: marbr ^(br) m.
• Castellà: mármol ^(es) m.
• Coreà: 대리석 ^(ko) ‎(daeriseok)
• Danès: marmor ^(da) n.
• Eslovac: mramor ^(sk) m.
• Eslovè: marmor ^(sl) m.
• Esperanto: marmoro ^(eo)
• Estonià: marmor ^(et)
• Feroès: marmor ^(fo) n.
• Finès: marmori ^(fi)
• Francès: marbre ^(fr) m.
• Frisó occidental: moarmer ^(fy) n.
• Friülà: marmul ^(fur) m.
• Gallec: mármore ^(gl) m.
• Gal·lès: marmor ^(cy) m.
• Georgià: მარმარილო ^(ka) ‎(marmàrilo)
• Grec: μάρμαρο ^(el) n. ‎(màrmaro)
• Grec antic: μάρμαρος ^(grc) m. f. ‎(mármaros)
• Groenlandès: maarmori ^(kl)
• Hebreu: שיש‎ ^(he) m.
• Hindi: संगमरमर ^(hi) m.
• Hongarès: márvány ^(hu)
• Ídix: מאַרמאָר ^(yi) m.
• Indonesi: marmer ^(id)
• Irlandès: marmar ^(ga) m.
• Islandès: marmari ^(is) m.
• Italià: marmo ^(it) m.
• Japonès: 大理石 ^(ja)
• Kazakh: мәрмәр ^(kk) ‎(märmär/marmar)
• Kurd: mermer ^(ku) m.
• Letó: marmors ^(lv) m.
• Lituà: marmuras ^(lt) m.
• Llatí: marmor ^(la) n.
• Maltès: irħam ^(mt) m.
• Neerlandès: marmer ^(nl) n.
• Noruec: marmor ^(no) m.
• Occità: marbre ^(oc) m., marme ^(oc) m.
• Polonès: marmur ^(pl) m.
• Portuguès: mármore ^(pt) m.
• Quítxua: pachar ^(qu)
• Retoromànic: marmel ^(rm) m.
• Romanès: marmură ^(ro) f.
• Rus: мра́мор ^(ru) m. ‎(mràmor)
• Sard: màrmuri ^(sc) m.
• Serbocroat: мрамор ^(sh), mramor ^(sh) m.
• Sicilià: màrmuru ^(scn) m.
• Suec: marmor ^(sv) c.
• Tagal: marmol ^(tl)
• Tai: หินอ่อน ^(th)
• Tàtar: мәрмәр ^(tt)
• Turc: mermer ^(tr)
• Txec: mramor ^(cs) m.
• Ucraïnès: ма́рмур ^(uk) m. ‎(màrmur)
• Uzbek: marmar ^(uz)
• Vènet: màrmaro ^(vec) m.
• Vietnamita: đá hoa ^(vi)
• Volapük: maboin ^(vo)
• Xinès: 大理石 ^(zh) ‎(dàlǐshí)

Verb

marbre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marbrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marbrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marbrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marbrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·bre (2)
• Anagrames: arbrem, barrem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DCVB

Francès

• Pronúncia: /maʁbʁ/ àudio ^ⓘ

Nom

marbre m. ‎(plural marbres)

1. marbre
2. (beisbol) base de meta

Sinònims

• plaque de base

Vegeu també

• marbre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].