marbre

De Viccionari
Potser volíeu: marbré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmar.bɾə/, occidental /ˈmaɾ.bɾe/
Informal: oriental /ˈma.bɾə/
  • Etimologia: Del llatí marmor, segle XIII.

Nom[modifica]

marbre m. ‎(plural marbres)

  1. Roca calcària d’ús ornamental, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
  2. Escultura feta en marbre.
  3. Placa de marbre de poc gruix que es col·loca com a embellidor en mobiliari i construccions.
  4. (peixos) forma alternativa de mabre

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

marbre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marbrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marbrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marbrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marbrar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /maʁbʁ/ àudio 

Nom[modifica]

marbre m. ‎(plural marbres)

  1. marbre
  2. (beisbol) base de meta

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • marbre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].