llunyà

Potser volíeu: llunya

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʎuˈŋa/
• Rimes: -a
• Etimologia: De lluny i el sufix -à, del llatí longe.

Adjectiu

llunyà m. ‎(femení llunyana, plural masculí llunyans, plural femení llunyanes)

1. Que existeix una distància significativa entre dues coses o persones.

   És un parent llunyà del meu pare.

Antònims

• proper

Variants

• lluny

Traduccions

Traduccions

• Albanès: larg ^(sq)
• Alemany: fern ^(de)
• Anglès: far ^(en)
• Àrab: بَعِيد‎ ^(ar)
• Armeni: հեռու ^(hy) ‎(herú)
• Belarús: далёкі ^(be) ‎(dalioki)
• Búlgar: дале́чен ^(bg) ‎(daletxen)
• Castellà: lejano ^(es)
• Coreà: 먼 ^(ko) ‎(meon)
• Danès: fjern ^(da)
• Eslovac: ďaleký ^(sk)
• Eslovè: dáleč ^(sl)
• Esperanto: fora ^(eo)
• Estonià: kauge ^(et)
• Finès: kaukainen ^(fi)
• Francès: distant ^(fr), lointain ^(fr), éloigné ^(fr), reculé ^(fr)
• Frisó occidental: fier ^(fy)
• Gal·lès: pell ^(cy)
• Grec: μακριά ^(el) ‎(makrià)
• Hebreu: רחוק‎ ^(he)
• Hindi: दूर ^(hi)
• Hongarès: messze ^(hu)
• Islandès: fjarri ^(is)
• Italià: lontano ^(it)
• Japonès: 遠い ^(ja)
• Kazakh: алыс ^(kk) ‎(alıs/alis)
• Kurd: dûr ^(ku)

• Letó: tals ^(lv)
• Lituà: tolimas ^(lt)
• Llatí: procul ^(la), remotius ^(la)
• Llengua de signes catalana: LLUNY ^(csc)
• Macedoni: далечен ^(mk)
• Malai: jauh ^(ms)
• Maltès: bgħid ^(mt)
• Mongol: хол ^(mn)
• Neerlandès: ver ^(nl)
• Noruec: fjern ^(no)
• Occità: luènh ^(oc)
• Polonès: daleki ^(pl)
• Portuguès: longe ^(pt)
• Romanès: departe ^(ro)
• Rus: далёкий ^(ru) ‎(dalioki)
• Sànscrit: दूर ^(sa)
• Serbocroat: далек ^(sh), dalek ^(sh)
• Suec: fjärran ^(sv)
• Tadjik: дур ^(tg)
• Tagal: malayo ^(tl)
• Tai: ไกล ^(th)
• Turc: uzak ^(tr)
• Txec: daleký ^(cs)
• Urdú: دور‎ ^(ur)
• Való: å lon ^(wa)
• Vietnamita: xa ^(vi)
• Xinès: 遠的 ^(zh) ‎(远的, yuǎndí), 遠離的 ^(zh) ‎(远离的, yuǎnlídí)

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·nyà (2)
• Anagrama: alluny

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC