limo

De Viccionari
Potser volíeu: limó


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈli.mo/
  • Rimes: -imo
  • Etimologia: Del llatí limus.

Nom[modifica]

limo m. ‎(plural limos)

  1. llim

Verb[modifica]

limo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: li·mo (2)
  • Anagrama: molí

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre limo
  • limo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈliː.mo/

Nom[modifica]

limo m. ‎(plural limi)

  1. llim

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lì·mo (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈliː.moː/
  • Etimologia: [1]De lima. [2]De limus.

Verb[modifica]

līmō ‎(1a present?), līmās ‎(2a present), līmāre ‎(infinitiu), līmāvī ‎(perfet), līmātum ‎(supí)

  1. llimar
  2. enfangar

Adjectiu[modifica]

līmō

  1. datiu masculí singular de līmus
  2. datiu neutre singular de līmus
  3. ablatiu masculí singular de līmus
  4. ablatiu neutre singular de līmus

Nom[modifica]

līmō

  1. datiu singular de līmus
  2. ablatiu singular de līmus