limo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈli.mo/

Nom

li·mo m. ‎(plural limos)

1. llim

Verb

li·mo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limar

Vegeu també

• limo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.mo/

Nom

lì·mo m. ‎(plural limi)

1. llim

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.moː/
• Etimologia: [1]De lima. [2]De limus.

Verb

līmō ‎(1a present^?), līmās ‎(2a present), līmāre ‎(infinitiu), līmāvī ‎(perfet), līmātum ‎(supí)

1. llimar
2. enfangar

Adjectiu

līmō

1. datiu masculí singular de līmus
2. datiu neutre singular de līmus
3. ablatiu masculí singular de līmus
4. ablatiu neutre singular de līmus

Nom

līmō

1. datiu singular de līmus
2. ablatiu singular de līmus