limo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈli.mo/
• Rimes: -imo

Nom

limo m. ‎(plural limos)

1. llim

Verb

limo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb limar

Miscel·lània

• Síl·labes: li·mo (2)

Vegeu també

• limo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.mo/

Nom

limo m. ‎(plural limi)

1. llim

Miscel·lània

• Síl·labes: lì·mo (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈliː.moː/
• Etimologia: [1]De lima. [2]De limus.

Verb

līmō ‎(1a present^?), līmās ‎(2a present), līmāre ‎(infinitiu), līmāvī ‎(perfet), līmātum ‎(supí)

1. llimar
2. enfangar

Adjectiu

līmō

1. datiu masculí singular de līmus
2. datiu neutre singular de līmus
3. ablatiu masculí singular de līmus
4. ablatiu neutre singular de līmus

Nom

līmō

1. datiu singular de līmus
2. ablatiu singular de līmus