lentus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈlɛn.tʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu lent («embolicar, flexible»).[1]

Adjectiu[modifica]

lentus m., lenta f., lentum n. ‎(comparatiu lentior, superlatiu lentissimus)

  1. flexible
    Ex.: Lentis erat aptus habenis. (traducció:«sabia manejar flexiblement les regnes»)
  2. persistent
    Ex.: In lento luctantur marmore tonsae. (traducció:«les branques persisteixen en una mar immòbil.»)
  3. lent

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu lentus lenta lentum lentī lentae lenta
Vocatiu lente lenta lentum lentī lentae lenta
Acusatiu lentum lentam lentum lentōs lentās lenta
Genitiu lentī lentae lentī lentōrum lentārum lentōrum
Datiu lentō lentae lentō lentīs
Ablatiu lentō lentā lentō lentīs


Antònims[modifica]

Sinònims[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 p.677