lentus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɛn.tʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *lent («embolicar, flexible»).

Adjectiu

lentus m., lenta f., lentum n. ‎(comparatiu lentior, superlatiu lentissimus)

1. flexible

   Lentis erat aptus habenis.

   Sabia manejar flexiblement les regnes.

2. persistent

   In lento luctantur marmore tonsae.

   Les branques persisteixen en una mar immòbil.

3. lent

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	lentus	lenta	lentum		lentī	lentae	lenta
Vocatiu	lente	lenta	lentum		lentī	lentae	lenta
Acusatiu	lentum	lentam	lentum		lentōs	lentās	lenta
Genitiu	lentī	lentae	lentī		lentōrum	lentārum	lentōrum
Datiu	lentō	lentae	lentō		lentīs
Ablatiu	lentō	lentā	lentō		lentīs

Sinònims

• tardus

Antònims

• rapĭdus