lentus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈlɛn.tʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *lent («embolicar, flexible»).[1]

Adjectiu[modifica]

lentus m., lenta f., lentum n. ‎(comparatiu lentior, superlatiu lentissimus)

  1. flexible
    Lentis erat aptus habenis.
    Sabia manejar flexiblement les regnes.
  2. persistent
    In lento luctantur marmore tonsae.
    Les branques persisteixen en una mar immòbil.
  3. lent

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu lentus lenta lentum lentī lentae lenta
Vocatiu lente lenta lentum lentī lentae lenta
Acusatiu lentum lentam lentum lentōs lentās lenta
Genitiu lentī lentae lentī lentōrum lentārum lentōrum
Datiu lentō lentae lentō lentīs
Ablatiu lentō lentā lentō lentīs


Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 p.677