lento

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlen.to/
• Rimes: -ento
• Etimologia: Italianisme lento.

Adverbi

lento

1. (música) Grau de velocitat més lent amb què es pot executar una partitura.

Nom

lento m. ‎(plural lentos)

1. Fragment musical en el temps més lent.

Miscel·lània

• Síl·labes: len·to (2)
• Anagrames: olent, tolen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈlen.to/, meridional \ˈleŋ.to\

Americà: alt /ˈlen.t(o)/, baix \ˈleŋ.to\, austral /ˈlen.to/

• Rimes: -ento
• Etimologia: Del llatí lentus.

Adjectiu

lento m. ‎(femení lenta, plural masculí lentos, plural femení lentas)

1. lent

Antònims

• rápido, veloz

Derivats

• lentamente
• lentitud

Adverbi

lento

1. lentament

Sinònims

• despacio, lentamente

Antònims

• rápido, rápidamente

Miscel·lània

• Síl·labes: len·to (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lento

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɛn.to/
• Etimologia: Del llatí lentus.

Adjectiu

lento m. ‎(femení lenta, plural masculí lenti, plural femení lente)

1. lent
2. balder

Adverbi

lento

1. lent

Nom

lento m. ‎(plural lenti)

1. (música) lento

Miscel·lània

• Síl·labes: lèn·to (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɛn.toː/

Adjectiu

lentō

1. datiu masculí singular de lentus
2. datiu neutre singular de lentus
3. ablatiu masculí singular de lentus
4. ablatiu neutre singular de lentus

Portuguès

• Pronúncia: /ˈlẽ.tu/
• Etimologia: Del llatí lentus.

Adjectiu

lento m. ‎(femení lenta, plural masculí lentos, plural femení lentas)

1. lent
2. flonjo
3. humit

Sinònims

• vagaroso, demorado
• seco

Antònims

• rápido