seco

Català

• Anagrames: coes, coés, escó, oesc

Verb

se·co

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de secar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈse.ko/

Americà: alt /ˈse.k(o)/, baix /ˈse.ko/

Adjectiu

se·co m. ‎(femení seca, plural masculí secos, plural femení secas)

1. sec, eixut

Verb

se·co

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb secar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛ.koː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *sek-.

Verb

secō ‎(1a present^?), secās ‎(2a present), secāre ‎(infinitiu), secui ‎(perfet), sectum ‎(supí)

1. tallar, jo tallo
2. dividir, separar
3. amputar

Derivats

consecō dēsecō dissecō exsecō insecō intersecō persecō

praesecō prōsecō resecō secespita secta sectārius sector

secula secūris segmen segmentum serra sexus subsecō