largo

Català

• Pronúncia: /ˈlar.ɡo/
• Etimologia: Italianisme largo.

Adverbi

lar·go

1. (música) Segon grau de velocitat amb què es pot executar una partitura, més ràpid que lento i més lent que adagio.

Nom

lar·go m. ‎(plural largos)

1. Fragment musical en temps entre lento i adagio.

Referències

• Obres de referència: DIEC

Castellà

• Pronúncia: /ˈlaɾ.ɣo/
• Etimologia: Del llatí largus.

Adjectiu

lar·go m. ‎(femení larga, plural masculí largos, plural femení largas)

1. llarg

Nom

lar·go m. ‎(plural largos)

1. llargada

   Ex.: Hay que arreglar el largo de estos pantalones.

Italià

• Pronúncia: /ˈlar.ɡo/
• Etimologia: Del llatí largus.

Adjectiu

làr·go m. ‎(femení larga, plural masculí larghi, plural femení larghe)

1. llarg
2. ampli
3. gran, abundant

Interjecció

làr·go

1. obriu pas

Nom

làr·go m. ‎(plural larghi)

1. llargada
2. (música) largo

Llatí

• Pronúncia: /ˈlar.ɡoː/

Adjectiu

largō

1. datiu masculí singular de largus
2. datiu neutre singular de largus
3. ablatiu masculí singular de largus
4. ablatiu neutre singular de largus