insigne

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /inˈsiŋ.nə/, balear /inˈsiɡ.nə/
Occidental: nord-occidental /inˈsiŋ.ne/, valencià /inˈsiɡ.ne/
  • Etimologia: Del llatí insignis, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

in·sig·ne inv. ‎(plural insignes)

  1. De fama reputada.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·sig·ne inv. ‎(plural insignes)

  1. insigne


Francès
[modifica]

Adjectiu[modifica]

insigne inv. ‎(plural insignes)

  1. Insigne
"Certains des crânes les plus recherchés sont ceux ayant appartenu à des personnages insignes réputés pour leur grande spiritualité."[1]

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Philippe Charlier. Médecin des morts, 2008. París: Fayard, 2006, 49. ISBN 978-2-213-62722-9.


Italià
[modifica]

Adjectiu[modifica]

in·sì·gne inv. ‎(plural insigni)

  1. insigne


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

īnsigne n. ‎(genitiu īnsignis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu īnsigne īnsignia
Vocatiu īnsigne īnsignia
Acusatiu īnsigne īnsignia
Genitiu īnsignis īnsignium
Datiu īnsignī īnsignibus
Ablatiu īnsignī īnsignibus
  1. insígnia
  2. ensenya

Adjectiu[modifica]

īnsigne

  1. nominatiu neutre singular de īnsignis
  2. vocatiu neutre singular de īnsignis
  3. acusatiu neutre singular de īnsignis