insignis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.sɪ.ŋnɪs/
• Etimologia: Format pel prefix in- ‎(«relacionat amb») i el terme signum ‎(«senyal, identificador»).

Adjectiu

īnsignis m., f., īnsigne n. ‎(comparatiu īnsignior, superlatiu īnsignissimus)

1. classificat, etiquetat
2. distingit

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	īnsignis	īnsigne		īnsignēs	īnsignia
Vocatiu	īnsignis	īnsigne		īnsignēs	īnsignia
Acusatiu	īnsignem	īnsigne		īnsignēs	īnsignia
Genitiu	īnsignis			īnsignium
Datiu	īnsignī			īnsignibus
Ablatiu	īnsignī			īnsignibus

Nom

īnsignis

1. genitiu singular de īnsigne