insignis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɪn.sɪ.ŋnɪs/
  • Etimologia: Format pel prefix in- ‎(«relacionat amb») i el terme signum ‎(«senyal, identificador»).

Adjectiu[modifica]

īnsignis m., f., īnsigne n. ‎(comparatiu īnsignior, superlatiu īnsignissimus)

  1. classificat, etiquetat
  2. distingit

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu īnsignis īnsigne īnsignēs īnsignia
Vocatiu īnsignis īnsigne īnsignēs īnsignia
Acusatiu īnsignem īnsigne īnsignēs īnsignia
Genitiu īnsignis īnsignium
Datiu īnsignī īnsignibus
Ablatiu īnsignī īnsignibus


Nom[modifica]

īnsignis

  1. genitiu singular de īnsigne