il·lustre
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /iɫˈɫus.tɾə/, /iˈɫus.tɾə/ balear /iɫˈɫus.tɾə/ Occidental: /iɫˈɫus.tɾe/, /iˈɫus.tɾe/
- Etimologia: Del llatí illustris, segle XIV.
Adjectiu
[modifica]il·lustre inv. (plural il·lustres)
- Que destaca i és reconegut per les seves qualitats o actes.
Traduccions
[modifica]Verb
[modifica]il·lustre
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de il·lustrar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb il·lustrar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb il·lustrar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb il·lustrar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: il·lus·tre (3)
Vegeu també
[modifica]Categories:
- Mots en català amb eles geminades
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Adjectius en català
- Adjectius invariables en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes