il·lustre
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /iɫˈɫus.tɾə/, /iˈɫus.tɾə/ balear /iɫˈɫus.tɾə/ Occidental: /iɫˈɫus.tɾe/, /iˈɫus.tɾe/
- Etimologia: Del llatí illustris, segle XIV.
Adjectiu[modifica]
il·lustre inv. (plural il·lustres)
- Que destaca i és reconegut per les seves qualitats o actes.
Traduccions[modifica]
Verb[modifica]
il·lustre
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de il·lustrar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb il·lustrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb il·lustrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb il·lustrar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: il·lus·tre (3)
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Mots en català amb eles geminades
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Adjectius en català
- Adjectius invariables en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes