independent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.də.pənˈden/
	balear /in.də.pənˈdent/, /in.də.pənˈden/
Occidental:	nord-occidental /in.de.penˈden/
	valencià /in.de.penˈdent/, /in.de.penˈden/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Dos morfemes «in-» i «dependent». Del llatí dependens, possiblement derivat de pendens (penjoll, allò que penja). És a dir allò que no penja (depèn) - de res.

Adjectiu

independent inv. ‎(plural independents)

1. Lliure, sense subjecció ni dependència
   1. Un polític independent és un polític que no pertany a cap partit polític determinat. Aquest polític, tant pot presentar-se com a candidat a un càrrec públic, o presentar-se com a candidat a presidir una institució pública, o entrar directament per votació del parlament, i amb el seu vist i plau, a aquesta institució.

Traduccions

independent [1] (sense dependència))

• Anglès: independent ^(en)
• Castellà: independiente ^(es)
• Francès: indépendant ^(fr)
• Gallec: independente ^(gl)
• Italià: indipendente ^(it)

Derivats

independència, independentisme, independentista, independentment, independitzar

Antònims

dependent

Relacionats

dependència, pendent, dependentment

Miscel·lània

• Síl·labes: in·de·pen·dent (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ɪndɪˈpɛndənt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

independent ‎(comparatiu more independent, superlatiu most independent)

1. independent.