polític

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫi.tik/ⓘ
	balear /poˈɫi.tik/, /puˈɫi.tik/
Occidental:	/poˈɫi.tik/

• Rimes: -itik
• Etimologia: Del llatí polīticus, del grec antic πολιτικός ‎(politikós), de πολῑ́της ‎(polī́tēs, ‘ciutadà’), segle XIV.

Adjectiu

polític m. ‎(femení política, plural masculí polítics, plural femení polítiques)

1. Relatiu o pertanyent a la política.
2. Dit de qui actua o gestiona afers amb política o diplomàcia.
3. Dit dels parents sobrevinguts per matrimoni:

   família política, mare política

Traduccions

Relatiu a la política

• Anglès: political ^(en)
• Castellà: político ^(es)
• Gallec: político ^(gl)

Nom

polític m. ‎(plural polítics, femení política)

1. Persona que s'ocupa professionalment dels afers públics. Que busca l'adquisició i la gestió del poder en institucions públiques.

Traduccions

Persona que es dedica a la política

• Anglès: politician ^(en)
• Asturià: políticu ^(ast)
• Castellà: político ^(es)
• Francès: politicien ^(fr)
• Italià: politico ^(it)
• Polonès: polityk ^(pl)

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lí·tic (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC