dependent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /də.pənˈden/, balear /də.pənˈdent/, /də.pənˈden/

Occidental: nord-occidental /de.penˈden/, valencià /de.penˈdent/, /de.penˈden/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Cultisme del llatí dēpendentem, acusatiu del participi present dēpendēns, del verb dēpendēo ‎(«dependre»), segle XVII. A comparar amb el gerundi patrimonial depenent.

Adjectiu

dependent inv. ‎(plural dependents)

1. Que depèn.

Derivats

• dependentment

Traduccions

Que depèn

• Anglès: dependent ^(en)
• Castellà: dependiente ^(es)

• Francès: dépendant ^(fr)
• Italià: dipendente ^(it)

Nom

dependent m. ‎(plural dependents, femení dependenta)

1. Persona subalterna que atén els clients en un establiment comercial o de serveis.

Sinònims

• saltataulells

Traduccions

Persona que atén

• Anglès: salesperson ^(en)
• Castellà: dependiente ^(es) m.

• Francès: vendeur ^(fr) m.
• Italià: commesso ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·pen·dent (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB