imputo

Potser volíeu: imputò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /imˈpu.tu/, occidental /imˈpu.to/

Verb

imputo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imputar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imputar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imputar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /imˈpu.to/

Americà: alt /imˈpu.t(o)/, baix /imˈpu.to/

• Rimes: -uto

Verb

imputo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imputar

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /imˈpuː.to/

Verb

imputo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de imputare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪm.pʊ.toː/
• Etimologia: Del prefix in- i ‎putō.

Verb

imputō ‎(1a present^?), imputās ‎(2a present), imputāre ‎(infinitiu), imputāvī ‎(perfet), imputātum ‎(supí)

1. considerar, jo considero
2. imputar, jo imputo