improviso

Potser volíeu: improvisó

Català

Verb

improviso

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de improvisar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb improvisar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb improvisar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·vi·so (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.pɾoˈβi.so\

Americà: alt /im.pɾoˈbi.s(o)/, baix \im.pɾoˈβi.so\

• Rimes: -iso
• Etimologia: Del llatí improvīsus.

Adjectiu

improviso m. ‎(femení improvisa, plural masculí improvisos, plural femení improvisas)

1. improvís

Sinònims

• imprevisto

Derivats

• improvisar

Compostos i expressions

• de improviso

Verb

improviso

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb improvisar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·vi·so (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre improviso