improvisar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /im.pɾu.βiˈza/, balear /im.pɾo.viˈza/, /im.pɾu.viˈza/
Occidental: nord-occidental /im.pɾo.βiˈza/, valencià /im.pɾo.βiˈzaɾ/, /im.pɾo.viˈzaɾ/

Verb[modifica]

im·pro·vi·sar trans.

  1. Fer alguna cosa sense preparació.
  2. Fer sobtadament un discurs, compondre una poesia o una peça de música.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: improviso, improvisa, improvisem

Notes[modifica]

Per falsa percepció d'un sufix -itzar, en ocasions s'escriu i es pronuncia incorrectament *improvitzar.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \im.pɾo.βiˈsaɾ\
Americà: alt /im.pɾo.b(i)ˈsaɾ/, baix \im.pɾo.βiˈsaɾ\

Verb[modifica]

im·pro·vi·sar ‎(present improviso, passat improvisé, futur improvisaré)

  1. improvisar