improvís

Potser volíeu: improvis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pɾuˈβis/
	balear /im.pɾoˈvis/, /im.pɾuˈvis/
Occidental:	nord-occidental /im.pɾoˈβis/
	valencià /im.pɾoˈvis/, /im.pɾoˈβis/

• Rimes: -is
• Etimologia: Del llatí improvisus, segle XIV.

Adjectiu

improvís m. ‎(femení improvisa, plural masculí improvisos, plural femení improvises)

1. Que ve tot d'un cop, sense previsió.

Derivats

• d'improvís

Traduccions

Traduccions

• Castellà: improviso ^(es)

Verb

improvís

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de improvisar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·vís (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot