impertinent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /im.pər.tiˈnen/, balear /im.pəɾ.tiˈnent/, /im.pər.tiˈnen/

Occidental: nord-occidental /im.per.tiˈnen/, valencià /im.peɾ.tiˈnent/, /im.peɾ.tiˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí impertinens.

Adjectiu

impertinent inv. ‎(plural impertinents)

1. Cosa que es fa quan no pertoca.

   Una reclamació impertinent, fora de l'ordre del dia.

2. Persona que respon als altres sense respecte.

Sinònims

• inoportú, inadequat
• mal educat, desvergonyit, insolent, irreverent

Antònims

• pertinent, oportú
• educat, correcte, acurat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: imppertinent ^(en)
• Castellà: impertinente ^(es)

• Francès: impertinent ^(fr)
• Italià: impertinente ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·per·ti·nent (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ɪmˈpɜː.tɪ.nənt/

  àudio (EUA)

Adjectiu

impertinent ‎(comparatiu more impertinent, superlatiu most impertinent)

1. impertinent

Sinònims

• rude, impudent

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)