humil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /uˈmiɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí humilis ‎(‘ran de terra’), segle XIV, de humus ‎(‘terra’).

Adjectiu

humil inv. ‎(plural humils)

1. Que no és orgullós ni es vanta dels seus mèrits, sense pretensions.
2. Senzill, discret, simple.
3. De baixa renda o condició social, pobre.

Sinònims

• modest, petit, senzill

Derivats

• humilitat
• humiliar
• humiliació

Traduccions

Que no és orgullós

• Alemany: demütig ^(de), bescheiden ^(de)
• Anglès: humble ^(en)
• Àrab: مُتَوَاضِع‎ ^(ar)
• Armeni: համեստ ^(hy) ‎(hamest)
• Belarús: сці́плы ^(be) ‎(stsipli)
• Búlgar: смире́н ^(bg) ‎(smirèn)
• Castellà: humilde ^(es)
• Coreà: 겸손한 ^(ko) ‎(gyeomsonhan)
• Danès: ydmyg ^(da)
• Eslovac: pokorný ^(sk)
• Eslovè: skromen ^(sl)
• Esperanto: humila ^(eo)
• Estonià: alandlik ^(et)
• Finès: vaatimaton ^(fi)
• Francès: humble ^(fr)
• Friülà: umil ^(fur)
• Gallec: humilde ^(gl)
• Georgià: თავმდაბალი ^(ka) ‎(tavmdàbali)
• Grec: σεμνός ^(el) ‎(semnós)
• Grec antic: ταπεινός ^(grc) ‎(tapeinós)
• Hongarès: alázatos ^(hu)
• Irlandès: umhal ^(ga)
• Italià: umile ^(it)
• Japonès: 謙虚な ^(ja)
• Letó: vienkāršs ^(lv)
• Llatí: humilis ^(la)
• Neerlandès: bescheiden ^(nl)
• Occità: umil ^(oc)
• Polonès: skromny ^(pl), pokorny ^(pl)
• Portuguès: humilde ^(pt)
• Romanès: umil ^(ro)
• Rus: скро́мный ^(ru) ‎(skromni)
• Serbocroat: скроман ^(sh), skroman ^(sh)
• Suec: anspråkslös ^(sv)
• Turc: gösterişsiz ^(tr)
• Txec: pokorný ^(cs)
• Ucraïnès: скро́мний ^(uk) ‎(skromni)
• Vietnamita: khiêm tốn ^(vi)
• Volapük: mükik ^(vo)
• Xinès: 謙卑 ^(zh) ‎(谦卑, qiānbēi)

Pobre

• Anglès: low ^(en)
• Castellà: humilde ^(es)
• Francès: humble ^(fr)
• Italià: umile ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: hu·mil (2)