Vés al contingut

freno

De Viccionari
Potser volíeu: freno-

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /ˈfɾe.nu/, occidental /ˈfɾe.no/

Verb

[modifica]

freno

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de frenar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fre·no (2)

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfɾe.no/
  • Rimes: -eno

freno m. (plural frenos)

  1. fre

Verb

[modifica]

freno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb frenar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fre·no (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfreː.noː/
  • Etimologia: De frēnum.

Verb

[modifica]

frēnō (1a present?), frēnās (2a present), frēnāre (infinitiu), frēnāvī (perfet), frēnātum (supí)

  1. posar la brida
  2. frenar

frēnō

  1. datiu singular de frēnum
  2. ablatiu singular de frēnum