brida

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾi.ðə/, occidental /ˈbɾi.ða/
• Rimes: -ida
• Etimologia: Del francès bride, de l’alt alemany mitjà brīdel, del protogermànic *brigdilaz ‎(«corretja, regne, brida»), segle XIV.

Nom

brida f. ‎(plural brides)

1. Peça de ferro que es posa a la boca del cavall, a la qual es lliguen les regnes per governar-lo.
2. Element de metall o plàstic resistent que serveix per lligar i immobilitzar dues coses.
3. (pilota basca) Tira de cuir sobresortint del guant d'una cesta, que serveix per a lligar-hi la cinta.

Variants

• brilla

Traduccions

1,2

• Albanès: fre ^(sq)
• Alemany: Zaumzeug ^(de) n.
• Anglès: bridle ^(en)
• Àrab: لِجَام‎ ^(ar) m.
• Armeni: սանձ ^(hy) ‎(sandz)
• Belarús: вуздэ́чка ^(be) f. ‎(vuzdetxka)
• Castellà: brida ^(es)
• Coreà: 굴레 ^(ko) ‎(gulle)
• Danès: bidsel ^(da) c.
• Eslovac: uzda ^(sk) f.
• Eslovè: uzda ^(sl) f.
• Esperanto: brido ^(eo), krampo ^(eo)
• Feroès: boksl ^(fo) n.
• Finès: suitset ^(fi) pl.
• Francès: bride ^(fr)
• Friülà: brene ^(fur) f.
• Gallec: brida ^(gl) f.
• Gal·lès: ffrwyn ^(cy) f.
• Georgià: აღვირი ^(ka) ‎(àgviri)
• Grec: χαλινάρι ^(el) n. ‎(khalinari)

• Grec antic: ἀμπυκτήρ ^(grc) m. ‎(ampyktḗr)
• Hongarès: kantár ^(hu)
• Italià: briglia ^(it) f.
• Japonès: 手綱 ^(ja)
• Llatí: frenum ^(la) n.
• Macedoni: узда ^(mk) f.
• Mongol: хазаар ^(mn)
• Neerlandès: hoofdstel ^(nl) n.
• Noruec: bissel ^(no) n.
• Polonès: uzda ^(pl) f., ogłowie ^(pl) n.
• Portuguès: brida ^(pt) f.
• Romanès: frâu ^(ro) n., hăț ^(ro) n.
• Rus: узда́ ^(ru) f. ‎(uzdà), узде́чка ^(ru) f. ‎(uzdetxka)
• Sard: frenu ^(sc) m.
• Turc: dizgin ^(tr)
• Txec: uzda ^(cs) f.
• Ucraïnès: вузде́чка ^(uk) f. ‎(vuzdetxka)
• Vietnamita: cương ngựa ^(vi)
• Xinès: 轡 ^(zh) ‎(辔, pèi)

Tira en pilota basca

• Basc: isats ^(eu)
• Castellà: rabito ^(es)

• Francès: bride ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: bri·da (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• brida. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.