fonera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈne.ɾə/
	balear /foˈne.ɾə/, /fuˈne.ɾə/
Occidental:	/foˈne.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De fons i el sufix -era, segle XX.

Nom

fonera f. ‎(plural foneres)

1. Depressió en el fons del mar o en una gran massa d'aigua.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·ne·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefnor)
• Anagrames: aforen, enfora, fonaré, ofrena, ofrenà, òrfena

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

fonera

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de fondre
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de fondre