flumen

Llatí

• Pronúncia: /ˈfluː.mɛn/
• Etimologia: De fluō i el sufix -men.

Nom

flūmen n. ‎(genitiu flūminis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	flūmen	flūmina
Vocatiu	flūmen	flūmina
Acusatiu	flūmen	flūmina
Genitiu	flūminis	flūminum
Datiu	flūminī	flūminibus
Ablatiu	flūmine	flūminibus

1. fluid, curs d'aigua

   Ex.: Manare suo flumine — (traducció:«Fluir formant un curs d'aigua»)

2. riu, torrent

   Ex.: Rigido flumine nubes exonerabantur. — (traducció:«Els núvols descarregaven en torrents de calamarsa.»)

3. abundància, riquesa

   Ex.: flumen ingenii — (traducció:«riquesa d'imaginació