fluid

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɫujt/
• Rimes: -ujt
• Parònim: fluït
• Etimologia: Del llatí fluidus, segle XIX.

Nom

fluid m. ‎(plural fluids)

1. Material quan pren un estat gasós, líquid o pastós, pel fet d'adaptar-se fàcilment a la forma del continent que l'inclou.

Traduccions

fluid [1] (material)

• Alemany: Fluid ^(de) n., Flüssigkeit ^(de) f.
• Anglès: fluid ^(en)
• Àrab: سَائِل‎ ^(ar) m.
• Armeni: հեղուկ ^(hy) ‎(hekhuk)
• Búlgar: флуид ^(bg) m.
• Castellà: fluido ^(es)
• Coreà: 유체 ^(ko) ‎(yuche)
• Danès: væske ^(da) c.
• Eslovè: tekočína ^(sl) f.
• Esperanto: likvo ^(eo)
• Finès: fluidi ^(fi)
• Francès: fluide ^(fr) m.
• Georgià: სითხე ^(ka) ‎(sitkhe)
• Grec: ρευστό ^(el) n. ‎(revstó)
• Grec antic: χύμα ^(grc) n. ‎(khúma)
• Hebreu: נוזל‎ ^(he)
• Hongarès: folyadék ^(hu)
• Islandès: straumefni ^(is) n., kvikefni ^(is) n.

• Italià: fluido ^(it) m.
• Japonès: 流体 ^(ja)
• Letó: šķidrums ^(lv) m.
• Llatí: latex ^(la) m., liquidus ^(la) m., fusiilis ^(la)
• Neerlandès: fluïdum ^(nl) n.
• Noruec: væske ^(no), fluid ^(no) n.
• Polonès: płyn ^(pl) m., ciecz ^(pl) f.
• Portuguès: fluido ^(pt) m.
• Romanès: fluid ^(ro) n.
• Rus: жи́дкость ^(ru) f. ‎(jídkost), флюи́д ^(ru) m. ‎(fliuïd)
• Serbocroat: течност ^(sh) f. (ciríl·lic), tečnost ^(sh) f. (llatí)
• Suec: vätska ^(sv) c.
• Tagal: lapuyot ^(tl)
• Tai: ของไหล ^(th)
• Turc: akışkan ^(tr)
• Txec: kapalina ^(cs) f., tekutina ^(cs) f.
• Vietnamita: chất lưu ^(vi)
• Xinès: 流體 ^(zh) ‎(流体, liútǐ)

Adjectiu

fluid m. ‎(femení fluida, plural masculí fluids, plural femení fluides)

1. Que té les característiques del material homònim.
2. Que flueix.
3. Que transcorre amb facilitat i rapidesa, sense traves importants.

Traduccions

fluid [1] (amb les característiques del material homònim)

• Castellà: fluido ^(es)

fluid [2] (que flueix)

• Castellà: fluido ^(es)

fluid [3] (de transcorregut ràpid i fàcil)

• Castellà: fluido ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: fluid (1)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB