flaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfɫaj.ɾə/, occidental /ˈfɫaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: Deverbal de flairar, segle XIV.

Nom

flaire f. ‎(plural flaires)

1. olor

Verb

flaire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de flairar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb flairar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb flairar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb flairar.

Variants

• [1] flairo, flairi
• [2,3,4] flairi

Miscel·lània

• Síl·labes: flai·re (2)
• Heterograma de 6 lletres (aefilr)
• Anagrames: afiler, filera, refila, refilà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot