estaca

Potser volíeu: estacà

Català

Passarel·la tancada amb estaques

• Pronúncia:

Oriental: central /əsˈta.kə/, balear /əsˈta.cə/, /əsˈta.kə/

Occidental: /esˈta.ka/

• Rimes: -aka
• Etimologia: Del gòtic *stakka, segle XIII.
• Anagrames: acates, acatés, escata

Nom

es·ta·ca f. ‎(plural estaques)

1. Pal de fusta amb una punta per a clavar-lo.

Traduccions

Traduccions: estaca

• Anglès: stake ^(en)
• Castellà: estaca ^(es) f.

• Francès: pieu ^(fr) m.
• Occità: estaca ^(oc) f.

Verb

es·ta·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de estacar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb estacar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC