espargiva

Català

Verb

espargiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.

Variants

• [1] espargigueva, espargia
• [2] espargigueva, espargia

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·va (4)
• Anagrames: aspergiva, pagarives