espargiva

Català

Verb

espargiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de espargir
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de espargir

Variants

• [1] espargigueva, espargia
• [2] espargigueva, espargia

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·va (4)
• Anagrames: aspergiva, pagarives