espargigueva

Català

Verb

espargigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de espargir.

Variants

• [1] espargiva, espargia
• [2] espargiva, espargia

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gi·gue·va (5)