espargir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.pərˈʒi/, balear /əs.pəɾˈʒi/
	alguerès /as.palˈd͡ʒi/
Occidental:	nord-occidental /es.parˈd͡ʒi/
	valencià /es.paɾˈd͡ʒiɾ/, /es.paɾˈd͡ʒi/
Informal:	nord-occidental /as.parˈd͡ʒi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: aspergir
• Etimologia: Del llatí spargĕre, segle XIV.

Verb

espargir trans., pron. ‎(pronominal espargir-se)

1. escampar (coses, persones)
2. difondre (idees, notícies)
3. dissipar (núvols, boira)

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	espargir			haver espargit
gerundi	espargint			havent espargit
participi	espargit, espargida, espargits, espargides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	espargeixo	espargeixes	espargeix	espargim	espargiu	espargeixen
	espargesc						bal
	espargeixi						sept
	espargisc	espargixes	espargix			espargixen	occ
	espargixo						n-occ
imperfet	espargia	espargies	espargia	espargíem	espargíeu	espargien
passat simple	espargí	espargires	espargí	espargírem	espargíreu	espargiren
futur	espargiré	espargiràs	espargirà	espargirem	espargireu	espargiran
condicional	espargiria	espargiries	espargiria	espargiríem	espargiríeu	espargirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	espargeixi	espargeixis	espargeixi	espargim	espargiu	espargeixin
	espargisca	espargisques	espargisca			espargisquen	occ
	espargesqui	espargesquis	espargesqui	espargiguem	espargigueu	espargesquin	bal
imperfet	espargís	espargissis	espargís	espargíssim	espargíssiu	espargissin
		espargisses		espargíssem	espargísseu	espargissen
	espargira	espargires	espargira	espargírem	espargíreu	espargiren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	espargeix	espargeixi	espargim	espargiu	espargeixin
	–		espargesqui	espargiguem		espargesquin	bal
	–	espargix	espargisca			espargisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	espargeix						bal, alg
imperfet	espargiva	espargives	espargiva	espargívem	espargíveu	espargiven	n-occ, alg
	espargigueva	espargigueves	espargigueva	espargiguévem	espargiguéveu	espargigueven	n-occ
passat simple	espargigué	espargigueres	espargigué	espargiguérem	espargiguéreu	espargigueren	bal
condicional	espargiriva	espargirives	espargiriva	espargirívem	espargiríveu	espargiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	espargixa	espargixes	espargixa	espargisquem	espargisqueu	espargixen	n-occ
		espargixos	espargixo				n-occ
	espargesca	espargesques	espargesca			espargesquen	bal
imperfet	espargigués	espargiguesses	espargigués	espargiguéssem	espargiguésseu	espargiguessen
	espargissi		espargissi				sept, alg
	espargiguera	espargigueres	espargiguera	espargiguérem	espargiguéreu	espargigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... espargit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... espargir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... espargit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... espargit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... espargit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... espargit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... espargir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... espargit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... espargit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... espargit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: espargeixo, espargeix, espargim

Sinònims

• difondre, dispersar, disseminar, divulgar, esbarrar, esbarriar, esbombar, escampar, esparpallar, estendre, propagar

Derivats

• esbargir, espargiment

Miscel·lània

• Síl·labes: es·par·gir (3)
• Anagrama: aspergir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí spargere.

Verb

espargir

1. espargir, escampar

   «Perduda la batalla, los pochs que restaren se espargiren hon millor los semblà que·s porien salvar.» (Pere Antoni Beuter, Primera part de la Història de València, 1538)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	espargir
gerundi	espargint
participi	espargit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	espargesc	espargeixes	espargeix	espargim	espargits	espargeixen
					espargiu
imperfet	espargia	espargies	espargia	espargíem	espargíets	espargien
					espargíeu
passat simple	espargí	espargist	espargí	espargírem	espargist	espargiren
		espargires		espargim	espargíreu
futur	espargiré	espargiràs	espargirà	espargirem	espargireu	espargiran
condicional	espargiria	espargiries	espargiria	espargiríem	espargiríets	espargirien
					espargiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	espargesca	espargesques	espargesca	espargíam	espargíats	espargesquen
				espargim	espargíau
					espargiu
imperfet	espargís	espargisses	espargís	espargíssem	espargíssets	espargissen
	espargira	espargires	espargira	espargírem	espargísseu	espargiren
					espargírets
					espargíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	espargeix	espargesca	espargíam	espargits	espargesquen
	–			espargim	espargiu

Variants

• spargir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL