Vés al contingut

espargir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əs.pərˈʒi/, balear /əs.pəɾˈʒi/
alguerès /as.palˈd͡ʒi/
Occidental:  nord-occidental /es.parˈd͡ʒi/
valencià /es.paɾˈd͡ʒiɾ/, /es.paɾˈd͡ʒi/
Informal:  nord-occidental /as.parˈd͡ʒi/

Verb

[modifica]

espargir trans., pron. ‎(pronominal espargir-se)

  1. escampar (coses, persones)
  2. difondre (idees, notícies)
  3. dissipar (núvols, boira)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: espargeixo, espargeix, espargim

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: es·par·gir (3)
  • Anagrama: aspergir

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

espargir

  1. espargir, escampar
    «Perduda la batalla, los pochs que restaren se espargiren hon millor los semblà que·s porien salvar.» (Pere Antoni Beuter, Primera part de la Història de València, 1538)

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]