escon

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈkɔn/, /əsˈkon/, occidental /esˈkon/
  • Rimes: -on
  • Etimologia: De l’antic *escaun, segle XI, del llatí vulgar *scamnu, de scamnum ‎(«banc»).

Nom[modifica]

escon m. ‎(plural escons)

  1. forma alternativa de escó

Notes[modifica]

La pronúncia alterna entre [ɔ] etimològica i [o] moderna usada en la variant escó.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·con (2)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

escon

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de escondre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de escondre