escondre

Potser volíeu: escondré

Català antic

• Etimologia: Del llatí abscondere.

Verb

escondre

1. amagar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	escondre
gerundi	esconent
	esconint
participi	escòs
	esconut
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	esconc	escons	escon	esconem	esconeu	esconen
				esconim	esconiu
imperfet	esconia	esconies	esconia	esconíem	esconíets	esconien
					esconíeu
passat simple	escòs	escosist	escòs	escosem	escosets	escoseren
	esconguí	escoseres	escongué	escosérem	escosérets	escongueren
		esconguist		esconguem	escoséreu
		escongueres		esconguérem	esconguets
					esconguérets
					esconguéreu
futur	escondré	escondràs	escondrà	escondrem	escondrets	escondran
					escondreu
condicional	escondria	escondries	escondria	escondríem	escondríets	escondrien
					escondríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	escona	escones	escona	esconam	esconats	esconen
	esconga	escongues		esconem	esconau	esconguen
				escongam	esconets
				esconguem	esconeu
					escongats
					escongau
					esconguets
					escongueu
imperfet	escosés	escosesses	escosés	escoséssem	escoséssets	escosessen
	esconés	esconesses	esconés	esconéssem	escosésseu	esconessen
	escongués	esconguesses	escongués	esconguéssem	esconéssets	esconguessen
	esconera	esconeres	esconera	esconérem	esconésseu	esconeren
	esconguera	escongueres	esconguera	esconguérem	esconguéssets	escongueren
					esconguésseu
					esconérets
					esconéreu
					esconguérets
					esconguéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	escon	escona	esconam	esconeu	esconen
	–			esconem	esconiu	esconguen
	–			escongam
	–			esconguem

Variants

• escondir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo