escondir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əs.kunˈdi/
balear /əs.konˈdi/, /əs.kunˈdi/
Occidental:  nord-occidental /es.konˈdi/
valencià /es.konˈdiɾ/, /es.konˈdi/

Verb[modifica]

escondir trans.

  1. (antic, literari) amagar
    «Les nacions s'han ensorrat / en la fossa que han fet elles mateixes, / llur peu ha estat collit / en la xarxa que havien escondida (Carles Cardó [trad.], Salms, 1948)
    «Son pit nu i son abillament esqueixat eren mig escondits pel vellut de púrpura guarnit dels lliris de França.» (Josep Carner [trad.], Contes d'Andersen, 1918)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: escondeixo, escondeix, escondim

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·con·dir (3)
  • Heterograma de 8 lletres (cdeinors)
  • Anagrames: condires, consider

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: [1] Del llatí excondīcere ‎(«excusar»).
  • Etimologia: [2] Semicultisme del llatí abscondere ‎(«amagar»).

Verb[modifica]

escondir

  1. excusar, defensar d’una acusació
    «¿ As vist nuyl cavayler qui son castell no vula recobrar, ni vist anc cavayler qui a cavayler traÿdor no vuyla sa muyler guardar, ni vist anc cavayler robador qui s' escondís de robar?» (Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, 1274-1276)
  2. justificar, defensar una afirmació
    «Reebem vostra letra, en què-ns feés saber que hom vos avia dat a entendre que en Puigaltó e d’altres vos avien mal rahonat deçà ab nós, e que·us en vendríets deçà per escondir vostra fe.» (Pere Llobet, Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó, 1307)

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Verb[modifica]

escondir

  1. escondir, amagar

Vegeu també[modifica]