Vés al contingut

escó

De Viccionari
Potser volíeu: esco, -esco

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈko/, occidental /esˈko/
  • Rimes: -o
  • Homòfon: ascó
  • Etimologia: Fals singular de escons, plural de escon, de l’antic *escaun, del llatí vulgar *scamnu, de scamnum ‎(«banc»), segle XVIII. Cognat de l’anglès shambles ‎(«carnisseria, desastre, confusió»).

Nom[modifica]

escó m. ‎(plural escons)

  1. (central, septentrional) Banc llarg amb respatller, típicament al costat de la llar.
  2. Seient d'un parlamentari en una cambra de representació legislativa.
  3. Plaça obtinguda en unes eleccions representatives.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]