esbraonara

Potser volíeu: esbraonarà

Català

Verb

esbraonara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbraonar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbraonar.

Variants

• [1] esbraonés, esbraonàs
• [2] esbraonés, esbraonàs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bra·o·na·ra (5)
• Anagrames: abaronares, abraonar-se, abraonares