Vés al contingut

abraonar-se

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ə.βɾə.uˈnar.sə/
balear /ə.bɾə.oˈnaɾ.sə/, /ə.bɾə.u.nərˈsə/
Occidental:  /a.bɾa.oˈnaɾ.se/

Verb

[modifica]

abraonar-se

  1. Forma pronominal de abraonar.
  2. (rugbi) Cometre una falta, els jugadors de la primera línia d'una melé ordenada, consistent a llançar-se ajupits contra els jugadors que constitueixen la primera línia de l'equip adversari.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: m'abraono, s'abraona, ens abraonem
Vocal rizotònica: /o/

Notes

[modifica]
  • Seguit de les preposicions sobre, a, contra.
  • Una acció d'abraonar-se es penalitza amb un xut de càstig.

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]