ennuegar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ən.nu.əˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /en.nu.eˈɣa/
valencià /en.nu.eˈɣaɾ/, /en.nu.eˈɣa/
Informal:  nord-occidental /an.nu.eˈɣa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: ennuegà
  • Etimologia: Del llatí *innodicare, de innodare ‎(«nuar, fer un nus»), de nodus ‎(«nus»), segle XIX.

Verb[modifica]

ennuegar trans., pron. ‎(pronominal ennuegar-se)

  1. Impedir el pas de l'aire per la gola ja sigui per la presència d'un element estrany o per l'estremiment que causen les emocions.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ennuego, ennuega, ennueguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·nu·e·gar (4)
  • Anagrama: arenguen

Vegeu també[modifica]