ennuegue

Català

Verb

ennuegue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ennuegar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ennuegar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ennuegar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ennuegar

Variants

• [1] ennuego, ennuegui, ennueg
• [2] ennuegui
• [3] ennuegui
• [4] ennuegui

Miscel·lània

• Síl·labes: en·nu·e·gue (4)