Discussió:ennuegar

Etimologia d'ennuegar

Aquí algú li dóna a ennuegar innodare, com a etimologia, mentre l'Alcover-Moll li dóna nodicare. Trobo interessant que en francès hi hagi el verb engouer, de significat diferent però relacionat, al qual es dóna una etimologia també diferent, malgrat la gran semblança amb ennuegar (invertint els sons "u" i "g", bàsicament). També és interessant l'etimologia potser relacionada de gouaille i gouailler en francès, que es dóna per comuna amb engouer. Hi deu haver alguna relació entre el català, suposo que l'occità també, i el francès per a aquestes paraules. I gouaille podria tenir-ne alguna també amb gai. En occità hi ha el verb engusar per a enganyar, d'etimologia desconeguda, es veu, però que podria estar relacionada amb fer empassar alguna cosa que no hauria de passar, igual com es fa servir empassar o avaler, en català i francès respectivament, per a creure's una bona mentida. Per altra banda semblen interessants les possibles relacions semàntiques i etimològiques amb, i entre, la nou del coll (etimologia llatina nuce) i nou amb sentit de nus (etimologia llatina nodu), atesos també els verbs ennuar (nuar), ennuar-se (ennuegar-se), i l’expressió del nus a la gola, en diverses llengües. 2804:431:CFFD:E321:1179:6786:C175:D6D4 04:59, 21 des 2022 (CET)

L'etimologia a partir de 'nus' en llatí és del GDLC en línia que incorpora el Diccionari etimològic de Bruguera. És una síntesi de l'estat de la qüestió el 1996, bàsicament a partir de Coromines. L'Alcover-Moll pot ser complementari, però a vegades Coromines el desautoritza i en aquest aspecte resulta antiquat.

No veig paral·lelisme amb el francès que parteix de goue/joue (galta). Tampoc amb l'occità que parteix de gus (bergant, paio). En canvi, és cognat del castellà añusgarse. La forma ennuar-se pot venir del llatí clàssic innodare en lloc del vulgar innodicare. Vriullop (discussió) 14:14, 21 des 2022 (CET)