encontre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: encontré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əŋˈkɔn.tɾə/, occidental /eŋˈkon.tɾe/
Informal: occidental /aŋˈkɔn.tɾe/
  • Etimologia: De encontrar ‎(«xocar frontalment») amb desinència zero i vocal de reforç, segle XIV.

Nom[modifica]

encontre m. ‎(plural encontres)

  1. Moment en què dues persones que es volien veure es troben.
    El cavaller va sortir a l'encontre del rei.
  2. Cita per lluitar o disputar alguna cosa.
    L'encontre entre els dos equips de futbol serà aquest dimecres.
  3. ensurt, contratemps

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

encontre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de encontrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb encontrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb encontrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb encontrar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·con·tre (3)

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɑ̃ˈkɔ̃tʁ/
  • Etimologia: Del prefix en- i contre.

Nom[modifica]

encontre m. ‎(plural encontres)

  1. encontre, oposició
    «Deux systèmes sont en présence […]. Le premier est impraticable, le second donnerait lieu à des glissements qui iraient à l’encontre du but proposé.» (D. de Prat, Nouveau manuel complet de filature ; 1re partie : Fibres animales & minérales, Encyclopédie Roret, 1914)
    Dos sistemes estan presents...El primer és impracticable, el segon conduiria a camins que estarien en oposició del punt inicial.

Vegeu també[modifica]