emmarcar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əm.mərˈka/
Occidental:  nord-occidental /em.marˈka/
valencià /em.maɾˈkaɾ/, /em.maɾˈka/

Verb[modifica]

emmarcar trans., pron. ‎(pronominal emmarcar-se)

  1. Posar un marc.
    «... les parets eren plenes a vessar d'obres de pintors gironins que feien emmarcar les pintures a casa seva i, de tant en tant, n'hi deixaven com a agraïment.» (Sílvia Soler i Guasch, Els vells amics, 2017)
  2. Estar inclòs dins d'una classificació, d'un ambient determinat.
    «Les teories que s'emmarquen en el cognitivisme suposen que el rendiment, en qualsevol tasca, es troba íntimament lligat i depèn, en gran part de les elaboracions cognitives realitzades pel subjecte...» (Anna Ristol Orriols, Jesús Alonso Tapia, Ramon i Duch Almo, Juan Pedro Julián Marzá, Diagnòstic en educació, 2013)

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]