Etimologia: Anècdota atribuïda a Santiago Rusiñol que posava una parada al mercat venent duros (moneda de cinc pessetes) a canvi de quatre pessetes, bé per diversió o per comprovar la reacció de la gent. Segurament va posar en pràctica una vella facècia.
«A l’hora de comptar amb emprenedors valien més els de casa que els que venien amb exigències i es pensaven que podien guanyar duros a quatre pessetes.»(Josep Maria Galí Izard, citant Joaquim Nadal, Per anar a dormir: Paisatge, societat, ètica i governança, 2016, Editorial AMAT, →ISBN)
«Per tenir la mania de dir la veritat, de no prometre el que no podíem complir i de no vendre duros a quatre pessetes, vàrem fracassar. Érem uns mals polítics.»(Lluís Nicolau d'Olwer, Epistolari de l'exili francès, 1941-1946, L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 73, →ISBN)
