Vés al contingut

desgraciar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /dəz.ɡɾə.siˈa/
Occidental:  nord-occidental /dez.ɣɾa.siˈa/
valencià /dez.ɣɾa.siˈaɾ/, /dez.ɣɾa.siˈa/

Verb

[modifica]

desgraciar trans.

  1. Malmetre's alguna cosa totalment, fer-se malbé sense possibilitat de refer-se.
    «En Montserrat, reconegué que ell l'havia mort i que no se'n penedia en absolut, ja que n'Hug li havia desgraciat tota la vida en casar-se amb ella.» (Lluís Carbonell, Damià, el Cartoixà, 2015)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: desgracio, desgracia, desgraciem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·gra·ci·ar (4)

Vegeu també

[modifica]