desarçonar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zər.suˈna/
Occidental:  nord-occidental /de.zar.soˈna/, valencià /de.zaɾ.soˈnaɾ/

Verb[modifica]

desarçonar trans.

  1. Fer sortir violentament al genet de la sella.
    Pègasos, personificació de la nuvolada de tempesta, desarçonà Bel·lerofont quan aquest volgué, muntat en ell, arribar fins ala cel.[1]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·ar·ço·nar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Horaci, Odes i epodes