sella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈse.ʎə/, occidental /ˈse.ʎa/
• Rimes: -eʎa
• Homòfon: cella ‎(occidental)
• Etimologia: Del llatí sella, segle XIV.
• Anagrames: salle, sallé

Nom

se·lla f. ‎(plural selles)

1. Seient que es col·loca al llom dels cavalls.

Traduccions

Traduccions: sella

• Afrikaans: saal ^(af)
• Albanès: shalë ^(sq) f.
• Alemany: Sattel ^(de) m.
• Anglès: saddle ^(en)
• Àrab: سَرْج‎ ^(ar) m.
• Armeni: թամբ ^(hy) ‎(tamb)
• Àzeri: yəhər ^(az)
• Belarús: сядло́ ^(be) n. ‎(siadló)
• Bretó: dibr ^(br) m.
• Búlgar: седло́ ^(bg) n.
• Castellà: silla ^(es)
• Esperanto: selo ^(eo)
• Estonià: sadul ^(et)
• Feroès: saðil ^(fo) m.
• Finès: satula ^(fi)
• Francès: selle ^(fr)
• Friülà: siele ^(fur) f.

• Gallec: sela ^(gl) f.
• Georgià: უნაგირი ^(ka) ‎(unàguiri)
• Grec: σέλλα ^(el) f. ‎(sel·la)
• Grec antic: σάγμα ^(grc) n. ‎(ságma)
• Hebreu: אֻכָּף ^(he) m.
• Hindi: सैडल ^(hi) f.
• Hongarès: nyereg ^(hu)
• Ido: selo ^(io)
• Islandès: hnakkur ^(is), söðull ^(is) m.
• Italià: sella ^(it)
• Japonès: 鞍 ^(ja)
• Lituà: balnas ^(lt) m.
• Luxemburguès: Suedel ^(lb) m.
• Neerlandès: zadel ^(nl) m.
• Serbocroat: седло ^(sh), sedlo ^(sh) n.
• Txec: sedlo ^(cs) n.
• Xinès: 鞍 ^(zh) ‎(ān)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛl.la/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *sed- («seure»).

Nom

sella f. ‎(genitiu sellae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sella	sellae
Vocatiu	sella	sellae
Acusatiu	sellam	sellās
Genitiu	sellae	sellārum
Datiu	sellae	sellīs
Ablatiu	sellā	sellīs

1. seient
2. sella